Només als venedors de béns de consum i als consumidors com a destinataris finals. Queden exclosos els contractes entre particulars.
Tornar dalt
Afecta els béns mobles corporals destinats al consum privat i els contractes de subministrament de béns de consum que hagen de fabricar-se, per la qual cosa queden fora els béns immobles i els servicis. No es pot aplicar en el cas de l'aigua ni en el gas a no ser estiguen envasaments en quantitats o volums delimitats, ni a l'electricitat. Tampoc és d'aplicació en el cas dels béns adquirits per mitjà de venda judicial, els béns de segona mà adquirits en subhasta administrativa quan puga acudir el consumidor personalment.
Tornar dalt
Esta Llei, que va entrar en vigor l'11 de novembre del 2003, afecta dos aspectes fonamentals, el marc legal de la garantia en relació amb els drets reconeguts per la pròpia llei per a garantir la conformitat dels béns amb el contracte de compravenda, i l'articulació de la garantia comercial que addicionalment puga oferir-se al consumidor.
El marc legal de garantia facilita al consumidor distintes opcions per a exigir el sanejament del bé adquirit quan no siga conforme amb el contracte, donant-li l'opció d'exigir la reparació del bé o la seua substitució sempre que l'opció triada no resulte impossible o desproporcionada, i en este cas el consumidor optarà entre la rebaixa del preu o la resolució del contracte (devolució dels diners i recuperació de l'import). Des del moment que el comprador comunique al venedor l'opció triada ambdós parts hauran d'atindre's a ella.
Tornar dalt
El termini de garantia s'amplia a dos anys en el cas dels béns nous, i a un any en el cas de béns de segona mà (en estos últims no es pot exigir la substitució). El termini de garantia es paralitza quan el bé es troba en reparació.
El garant de la conformitat del producte amb el contracte és el venedor. En els casos en què resulte impossible dirigir-se a ell, el consumidor podrà acudir directament al fabricant o a l'importador.
Durant els primers sis mesos després de la compra del producte s'entén que la falta de conformitat del producte existia quan este es va adquirir, mentres que transcorreguts els sis mesos és el consumidor qui ha de provar que la falta de conformitat no s'ha produït a causa d'un mal ús.
El termini del consumidor per a reclamar és de dos mesos des que detecte la irregularitat.
La garantia comercial oferida pel venedor o el productor del bé ha de situar el consumidor en una posició més avantatjosa en relació amb els drets ja concedits als consumidors per esta llei.
D'acord amb la Llei de Comerç Detallista, l'exercici de la devolució d'un producte és un dret prèviament reconegut pel comerciant. Pel que si el comerciant de forma voluntària admet la devolució de la mercaderia sense que existisca raó o fonament jurídic per a això, és a dir que es tracta de mercaderies en perfecte estat, sense defectes ni vicis ocults, no s'observa impediment legal per a l'emissió d'eixos "vales", sempre que no haja existit prèviament un compromís -per exemple per mitjà de publicitat-, de tornar diners en efectiu, i en este cas l'entrega de vals resultaria fraudulenta, tenint en compte que la publicitat forma part del contracte i obliga el comerciant.
Tornar dalt
La pràctica d'alguns establiments comercials d'obligar als clients a mostrar els seus bosses de mà a la caixera quan esta ho sol·licite, és objecte d'un informe per part de l'Institut Nacional de Consum. L'esmentat informe, després d'analitzar la normativa vigent aplicable al cas, conclou amb el següent:
En els casos en què el producte és conforme i no té defectes, el comerciant quedarà obligat a realitzar canvis o devolucions si així ho anuncia o oferta expressament en la seua publicitat o en cartells.
Quan s'admet el canvi o devolució, i en cas de no haver-se anunciat el termini per a la dita devolució, este serà de set dies.
En les vendes domiciliàries i vendes a distància, és un dret del consumidor atorgat per llei, qui amb caràcter general disposarà almenys de set dies per a la devolució, encara que el producte siga d'acord amb el que oferix i no present defectes
Tornar dalt
És un sistema extrajudicial i voluntari que permet resoldre, amb caràcter vinculant i de manera ràpida i gratuïta, les diferències sorgides entre les empreses i els consumidors. Cada cas ho resol un tribunal integrat per tres àrbitres que garantixen una solució imparcial i objectiva.
La resolució que dicta el tribunal es denomina laude i és vinculant, és a dir, de compliment obligatori per a les dos parts.
La voluntat d'acudir a la via arbitral es posa de manifest, per part del reclamant, quan presenta la sol·licitud d'arbitratge a una junta arbitral de consum, i per part de l'empresa, quan accepta de forma expressa l'arbitratge.
D'acord amb la normativa vigent (Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la llei general per a la defensa de les persones consumidores i usuàries i altres lleis complementàries), tots els productes de consum (béns mobles) tenen una garantia legal, tant si la persona venedora ens informa d'ella com si no, i qualsevol persona compradora dels dits productes té els drets legals que reconeix la llei.
Tornar dalt
La persona venedora ha de respondre dels defectes (de la falta de conformitat) que presente un producte durant:
La data de la factura o del tiquet de compra, o la de l'albarà d'entrega si este és posterior, és la data de referència a partir de la qual comença a comptar el termini (a menys que hi haja alguna prova en contra).
Tornar dalt
La persona consumidora i usuària té:
La garantia comercial és voluntària. Les persones venedores la poden donar o no. Sempre ha de suposar una millora de la garantia legal.
Una garantia comercial és la que es dóna sobre un producte i és addicional a la garantia legal. És a dir, la garantia comercial no substituïx a la legal, sinó que representa un plus sobre la legal, la millora.
Esta garantia no és obligatòria, es pot donar o no. Ara bé, si es dóna, esta ha de complir uns requisits:
No, el procediment arbitral només pot iniciar-se a instàncies del consumidor i mai de l'empresari, encara que al llarg del procés, l'empresari pot plantejar qüestions o pretensions que estiguen directament relacionades amb la reclamació.
Tornar dalt
Per als comerços l'adhesió a este sistema, és una garantia de qualitat i bon servici de cara al consumidor a qui oferix esta possibilitat per a resoldre les seues diferències.
A les empreses que s'adherixen al sistema arbitral de consum se'ls atorga per l'administració un distintiu especial que poden exhibir en els seus establiments i en la seua publicitat com a garantia de qualitat i bon servici.
Quan un consumidor sol·licite un full de reclamacions se li ha de subministrar en el mateix lloc en què la demande o en el lloc identificat com d'informació o atenció als clients, sense remetre-li a altres dependències o a oficines centrals distants del lloc en què s'han produït els fets. Presentada el full de reclamació pel consumidor davant de l'òrgan administratiu competent, este durà a terme una mediació entre les parts.
Presentada una sol·licitud d'arbitratge per un consumidor, el comerciant pot acceptar-la o rebutjar-la, llevat que haguera realitzat una oferta pública de sotmetiment al Sistema Arbitral de Consum, respecte de futurs conflictes amb consumidors o usuaris, i en este cas, vindrà obligat a complir la decisió que adopten els àrbitres.
Tornar dalt